Revista Literatura

Luciérnagas

Publicado el 06 agosto 2012 por Medea

Escribí este texto con 16 años, podría decirse que fue la primera vez que sentí el deseo de la expresión con la palabra escrita. Han pasado nueve años ya, y sigo creciendo bajo la influencia de todas ellas. Ellas, que dan la mano al artista, ciego y mortal. Ellas, que lo abandonan para cernir la tragedia sobre sus párpados. "Amor son uns ulls càlids que et miren annel·ladament, màgics, expressius, tot volent dir-te allò que porten amagat. Brilleu ulls, brilleu en contemplar la formositat d’un desig mai fos, la blanca lluna s’agita rebel, doncs la bellesa d’una mortal ha distret tota l’atenció que una vegada fou només seva. Per què em resigno a caure en els tòpics? No hem desdic d’estimar-te, ni el gran Zeus m’ho perdonaria. Baixaràn les muses i de la brisa que toca els teus cabells en faran cançons, les quals en parlaran, de l’amor, del desig i del dolç plaer. Vull agafar una tija de jacint, i immortalitzar amb ambrosia aquestes belles melodies, damunt del teu cos nu, tot acariciant la teva pell, fina com el cant dels ocells en un matí de primavera. Ofega’m entre els teus braços! És tan bonic morir dolçament enmig dels teus bells perfums!... Pessigolleja’m  al clatell amb l’aire que desprenen els teus llavis, tot dient aquelles confessions prohibides que encara avui em moro per sentir. Aquesta nit els déus ens veneren, saben que el nostre amor és pur, Afrodita ens pica l’ullet, mentres Hera, gelosa, espurneja estrelles entre la foscor del cel. Ara és el moment de rendir-me als teus encants, seré teu per sempre, només falta una besada per trobar-me, de sobte,  amb la felicitat eterna.  És humil, però, aquesta interpretació meva de l’amor, ja que difícilment s’acosta al que realment  el  meu cor sent per tu. Escolta’l bategar quan ets a prop, mira, vine, posa la teva delicada mà al meu pit, el sents? És una marxa, constant però incansable. Aquest és, el vertader significat, un batec del cor que mai s’atura, mai s’acaba, fins que l’últim de tots ens portarà al descans etern, talment ara, mentre acostes els teus llavis als meus tremolosos i el meu desig comença a elevar-me  per damunt de les roselles."Luciérnagas

Volver a la Portada de Logo Paperblog

Sobre el autor


Medea 1 voto ver su blog

El autor no ha compartido todavía su cuenta El autor no ha compartido todavía su cuenta

Dossier Paperblog

Revistas