Sóc lectora de escriptores com Safo, Patti Smith, Sylvia Plath, Alejandra Pizarnik, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Gioconda Belli, Maria-Mercè Marçal, Xesca Ensenyat, Ajo i Nuria Martínez-Vernís, entre moltes altres.
DONES
Som el ventre estilitzat
que ells s'enduen a la boca
en públic i en privat.
Som el gintònic
que beuen en companyia
d'eterns amics
amb els que se n'anirien al llit
si al matí següent ningú no en sapigués res,
ni ells mateixos.
Som la música ambient,
el suor a les persianes
dels locals nocturns
entre sabates de taló,
legalitat i llums de neó.
Som aigua convertida en gel,
transparència alcoholitzada.
Les vestals com a gates maules
despertam miolades
follam sense mirades.
Poema propi reescrit de la versió en castellà publicada a Poseía Poesía i revisat per Maria Antònia Massanet pel documental "Som elles", de n'Aina Riera que versa sobre poetes mallorquines: Aina, Maria, Antònia, Clara, Tonina, Àngels, Glòria, Marta, Joana...
Històricament
la dona ha estat denostada pel simple fet de ser dona, fos quina fos
la seva professió. Em sembla ofensiu que moltes escriptores fossin
obligades a utilitzar un pseudònim masculí per poder escriure i ser
llegides com és el cas de Caterina Albert o Amandine Aurore Lucile Dupin, però actualment aquesta lluita no em
correspon. Vivim temps diferents on fer guetto de gènere penso que no serveix gaire. El que s'ha de valorar és l'art i la poesia de la persona que
escriu, ja sigui home o dona. Penso que la millor manera de integrar
la igualtat és no diferenciant-se d'ella.
PD: Vàrem musicar el poema amb en Joan Planells a ca'n Fotou (Studio Vaive 2) i avui enregistram les imatges del videopoema amb en Joan Garau i na Maria del Mar Abrines.