
SINOPSIS
La Viola es planteja fer realitat un somni de joventut: escriure un llibre. S’hi llença, i mentre una onada de pensaments elementals, evidents, de dubtes i d’inseguretats la domina, la ficció es barreja i confon amb el seu dia a dia.
La protagonista d’«Una certa onada», la més ambiciosa obra narrativa d’Emília Illamola Ganduxé, intenta explorar allò que pren per la seva realitat, preguntant-se a si mateixa si és poc madura, per buscar la frescor que els canvis provoquen a l’obrir-se nous replecs en la seva trajectòria vital. Obra d’aprofundiment psicològic, intimista i alhora vital, entrellaça textures, prosa poètica i exploracions de les noves tecnologies i maneres de comunicar-se a través dels correus electrònics. També ens desvela els anhels i motivacions d’una persona atenta a la vida quotidiana, que estima i protegeix, i que desitja, alhora, arribar a l’objectiu que s’ha marcat, en un món que se li fa més complex a mesura que s’hi endinsa; mentre els fils de l’existència s’esfilagarsen, a través de les paraules, amb tot allò que va descobrint, que li dóna entitat, que la fa ser i existir.http://quorumllibres.cat/project/una-certa-onada
OPINIÓN
“Que res és fàcil, penso, però que tot és possible”.Profunda, sincera y poética. Una novela intimista sobre la evolución personal a lo largo de la vida, sobre los sentimientos y los sueños, y sobre las contradicciones que, en demasiadas ocasiones, nos hacen dudar de seguir adelante con aquello que nos ilusiona.“I si les nostres mares ja es van fer les mateixes preguntes, i mai ens en van parlar?”.

*
“Que res és fàcil, penso, però que tot és possible”.Profunda, sincera i poètica. Una novel·la intimista sobre l'evolució personal al llarg de la vida, sobre els sentiments i els somnis, i sobre les contradiccions que, en massa ocasions, ens fan dubtar de seguir endavant amb allò que ens il·lusiona.“I si les nostres mares ja es van fer les mateixes preguntes, i mai ens en van parlar?”.


Llevo mucho en este mundo, en el que casi todos nos conocemos de cerca o de lejos, porqué es muy pequeño. Empecé como lectora, sin saber muy bien cómo, después fundé, junto con cuatro compañeros, una librería y eso, me convirtió en librera a pesar de que no era mi campo y ahora, agotado mi ciclo laboral, estoy escribiendo.
ENTREVISTA
I. Emilia, esta no es tu primera novela, ¿cómo se siente una al ver la continuidad de sus sentimientos publicados y leídos por nuevas miradas?EI. Me siento muy agradecida por este momento en el que me encuentro y por haber sido capaz de atravesar esa linia invisible, la barrera que hay entre la escritura privada y la pública. Aunque es cierto que "Una certa onada" tiene mucho de mi, he de decir que no es autobiográfica. I. ¿Cómo te iniciaste en este mundillo? EI. Pues casi sin darme cuenta, en un momento en que todo se derrumbaba, la escritura se convirtió en mi punto de referencia. Como un refugio al que acudía para bolcar esa lentitud insoportable del paso del tiempo, a la espera de nuevos acontecimientos que me indicaran el camino a seguir.I. ¿Te imaginaste alguna vez que llegarías hasta este punto? ¿Cómo te sientes?EI. Si y no. Editar para mí era como un sueño inalcanzable, que me iluminaba y me abrumaba a la vez, que percibia fuera de la realidad. Creo que me he sentido insegura durante mucho tiempo, por eso me bolqué en el trabajo y en la família, los hijos, como les ocurre a tantas mujeres que han dejado para después, cuestiones vitales. Hasta que surgen de nuevo y se desbordan, como un volcan que de pronto, me está haciendo sentir llena.I. ‘Quorum Llibres’ es una editorial recién nacida, cuéntanos, chívate: ¿Cómo se portan? EI. Pues la verdad es que ha sido una experiencia muy dura, pero tambien enriquecedora. Que ha puesto a prueba mi resistencia y la capacidad para captar el soporte de amigos y conocidos. Llegar hasta aquí, aunque no lo parezca, ha sido muy laborioso. Debo decir que Quorum Llibres ha estado en su papel, y que ha cumplido sus compromisos.



Isabel del Río
Octubre 2015